El cas de na Susana i un cas semblant

EL CAS DE NA SUSANA

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3.

Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

2. Reconstrucción completa de la situación

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Elabora un cas de característiques semblants al treballat a classe:

Després d’haver treballat a classe el cas de na Susana, puc recordar algun cas semblant viscut durant el meu període de pràctiques. Aquells moments de conflicte, al principi de les meves pràctiques, els record amb incertesa i inseguretat. A les escoles, cada dia es produeixen situacions de resolució de conflictes entre infants. Una de les consignes més importants que jo sempre tindria en compte, com a mestre, és la fermesa i la seguretat d’actuació. És a dir, tenir molt clar com actuarem i mantenir-nos fermes davant la nostra decisió. Per què sinó, perdrem credibilitat davant l’infant.

Fent memòria, record que durant les estones de pati a l’escola on jo feina pràctiques hi havia molts conflictes i baralles amb un cotxe per muntar i jugar. Sobretot amb els infant de 2 i 3 anys. Record que tots els infants volien muntar al cotxe, era diferent que la resta i només n’hi havia un. Un cotxe molt real: amb porta per obrir i tancar, seient per seure dins, volant, etc. Cada dia les mateixes baralles.

  Un dia, record que un infant anava dins aquest cotxe i un altre infant, que el volia per jugar-hi ell, amb la seva gran força, el va fer tombar. Llavors, record que l’infant de dins també va caure i es va posar a plorar. Es va fer mal. Quan ho vaig veure, vaig acudir d’immediat per socórrer l’infant de dins del cotxe i posar el cotxe dret un altre cop.

L’infant de dins, va voler sortir i venir amb mi. Jo vaig decidir fer cas a l’infant ferit i deixar una mica de banda l’infant que havia fet tombar el cotxe. Només li vaig dirigir una mirada prou seria. La meva intenció era que aquest infant s’adonés que no havia fet una bona acció tombant el cotxe i fent mal al seu company. De manera ben sorprenent, sabeu quina va ser la resposta del nen? Va deixar el cotxe de banda i no s’hi va pujar més. Amb aquesta actuació per part del nen, vaig veure que s’havia donat compte que tombar el cotxe amb un altre nen a dins, no era la solució per aconseguir-lo i poder-hi jugar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les ocmpetències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que comporten a una bona pràctica i 4.2 per què he identificat una bona pràctica al meu centre de pràctiques.

Anàlisi del context

Una vegada analitzat el context de l’escola amb un DAFO, extrauré els punts que penso que són més remarcables.

A l’escola on vaig realitzar les pràctiques record que hi havia molta FORTALESA quant a l’equip docent per què estava composat per onze professionals set de les quals Mestres d’Educació Infantil i quatre amb la titulació de Tècnic en Educació Infantil. A més, majoritàriament el personal és fixe i això afavoreix quant a la cohesió i coneixença del grup/claustre. Per aquesta raó, veig molt necessari la formació permanent del docent i la unió del claustre per aconseguir un mateix objectiu: una educació de qualitat. Penso que un claustre d’onze docents s’ha de formar constantment per no perdre les ganes de feina i la professionalitat.

Com a DEBILITAT i fent referència a l’escola, la falta d’espais i la seva utilització. Per exemple, aquesta escola té un gran espai a l’entrada i és poc aprofitat. Pot ser es podria engegar un projecte de millora amb propostes per utilitzar aquell espai i donar-li un ús. La sala de psicomotricitat, també manca d’espai. Aquesta es fa petita quan l’utilitzen els grups de dos anys. 

Una de les majors OPORTUNITATS que percebo és el fet que l’escola sigui pública municipal. Aquesta opció d’escola pot ser més econòmica que l’escola privada i això pot repercutir en l’increment de les matrícules.

L’AMENAÇA, a la vegada, més directe que veig és la gran crisi econòmica. Per tant, si els familiars dels infants no treballen es poden quedar amb l’infant a casa. Fent així que no faci falta portar-lo a l’escola.

Després d’haver reflexionat sobre l’escola de pràctiques, penso que és una escola amb un bon funcionament i rodatge. El seu equip educatiu, és sòlid i, des del meu punt de vista, jo treballaria per què s’agafessin a la fortalesa més gran que tenen i que, de manera conjunta, intentessin disminuir al màxim les adversitats. Penso que el més important a una escola és la cohesió del claustre i per què això sigui possible és fonamental l’enteniment entre companys. Així, si segueixen la mateixa línea i persegueixen els mateixos objectius, mitjançant formacions i fonamentacions teòriques consolidaran cada vegada més l’equip.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.2 per què he reflexionat sobre els elements que penso que podrien portat a una millor pràctica i actuació professional i 3.2 per què he fet una reflexió del DAFO aportant una nova proposta d'aorganització i millora.

Observació d'aula

“Un dia a l’aula dels cuquets”

Els cuquets són un grup d’infants d’1 any i, com cada dia, duen una rutina establerta. Quan entren a l’aula pel matí, diuen bon dia, deixen les seves coses al penjador i s’acomiaden de les seves famílies. A partir d’aquell moment comença una nova jornada! Com cada matí fins que no han arribat tots els companys i encara no són les nou, sol ser moment de joc lliure. Normalment, la mestra quan arriba posa damunt la taula una proposta joc. Per exemple, un dia posa construccions, un altre dia una capsa plena d’animals, etc. Si els infants volen, poden anar a jugar a la taula, sinó poden jugar per on vulguin.

Cap a les nou del matí, comencem a fer el “bon dia”. Aquest és un moment molt apreciat en què es fa un retrobament i reconeixement del grup. Cantem la mateixa cançó cada dia encara que, a vegades, podem fer alguna variant.

Bon dia dia, bon dia sol,
bon dia ocellets, bon dia a tothom!

Després observem qui ha vingut?, qui no ha vingut?, si sabem per què no ha vingut...? Poc a poc tots els infants i la mestra es van coneixent cada cop més. La rotllana del bon dia els agrada molt, és un moment d’escolta i atenció. A més, sol venir acompanyat amb cançons infantils, explicacions d’algunes anècdotes, etc.

Una vegada ja hem fet el bon dia, toca fer l’activitat programada per aquell dia. Cada aula té la seva programació i el seu horari. Així, si és dimecres, per exemple, farem taller de massatge. Les propostes d’activitat són: música, joc heurístic, psicomotricitat, activitat UD i taller de massatge.

Una vegada hem acabat amb l’activitat programada, sobre les deu del matí, toca berenar! Per berenar ens seiem al voltant de la taula i un infant serà l’encarregat de repartir el berenar a la resta de companys. Per començar a berenar també cantem una cançó.

Nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
nyam, nyam, bon profit,
moltes gràcies igualment!

 

BON PROFIT!!!

Després de berenar, si el temps acompanya, sortim al pati i anem entrant poc a poc per anar a dormir. El moment de descans és un moment que cerca pau i tranquil·litat i que demana afecte i seguretat per part dels infants. Apaguem els llums, posem música relaxant, agafem el nostre coixí, ens estirem a l’estora i, si fa falta, ens tapem.

Al cap d’una estona, ens anem despertant i tornem a fer hàbits d’higiene. Canvis de bolquer, rentar cares i mans, etc. A les dotze dels mig dia les famílies poden venir a recollir els seus fills a la primera sortida. La segona sortida és a partir de la una i quart. Entre les dues sortides, els infants que quedem a l’escola mengem fruita. Ens seiem al voltant de les taules, la mestra agafa les peces de fruita i les va pelant i fent trossets petits. Una vegada tota la fruita pelada, la ofereix als infants.

A les dues dels mig dia s’acaba la jornada escolar.

Amb aquesta entrada al bloc, he treballat les competències 1.4 per què per realitzar l'escrit que contrastat informació teòrica i pràctica i 2.2 per què he reflexionat sobre les pròpies creences i les de la mestra i centre en general.